Gràcies a les visites a empreses efectuades al llarg del projecte, s’ha pogut detectar que sovint les indústries no gestionen adequadament la fracció orgànica que produeixen (menjadors i cantines principalment), la qual acaba barrejada amb la fracció resta com a mescla de residus banals.
Algunes empreses ens han manifestat la seva voluntat de corregir aquesta situació, motiu pel qual es va parlar amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), per tal de conèixer les vies de gestió possibles per a aquestes, així com els requisits legals, tècnics i econòmics.
Al tractar-se d’un problema comú en les indústries de varis municipis, el passat dia 19 de Desembre, l’ ARC va convocar una reunió de treball per tal d’explicar el funcionament i les possibilitats de realitzar un circuit comercial de recollida de fracció orgànica. En aquesta reunió hi van acudir tècnics de medi ambient i promoció econòmica de diversos municipis com Barberà, Sabadell, Sant Quirze, Viladecans, Granollers, etc. Així com també algunes associacions empresarials i consorcis. Per últim, eren presents representants de l’AMB com a entitat titular de les plantes públiques de tractament de residus municipals.
Què vam aprendre?
En primer lloc cal destacar que tal i com indica el Decret Legislatiu 1/2009
en el seu article 3, els residus generats a les indústries que tenen consideració d’assimilables a municipals són, a efectes de gestió, residus comercials.
Per aquest motiu, la fracció orgànica es considera un assimilable a municipal, pot ser gestionada de dues formes:
– O bé amb el servei públic municipal (a convenir amb l’Ajuntament).
– Fer-ho amb un acord privat, en el qual es podrà destinar la F.O. tant a plantes de tractament públiques com a gestors privats. Evidentment aquesta decisió recaurà sobre el productor del residu. Estarem parlant doncs d’un circuit privat de fracció orgànica.
Les empreses solen manifestar que no separen adequadament la F.O. per motius econòmics amb els seus respectius gestors privats. No obstant, és veritat? És més econòmic mesclar-ho tot en la fracció resta i que acabi a un abocador o una incineradora abans que a una planta de compost o digestió anaeròbia?
Si ens fixem en els preus públics de tractament, el cost de tractament de la F.O. és de 57 €/tona amb un percentatge d’impropis inferior al 5%. Lògicament, aquest cost s’incrementarà si el % d’impropis augmenta.
Pel què fa al tractament de la fracció resta, el cost ascendeix fins als 109 €/tona o 119 €/tona, depenent de l’Ecoparc de destí.
A més a més, en el cas de la fracció resta caldrà sumar-hi el cànon resultant de la disposició a l’abocador (35,6 €/t) o a la incineradora (17,8 €/t). Aquests cànons corresponen a preus de 2018, no obstant, els costos s’incrementen sensiblement als propers anys.
Aquests serien els costos de gestió d’aquesta F.O. mitjançant instal·lacions de tractament públiques. Caldria conèixer quins són els preus oferts per les plantes de tractament privades tant pel què fa la F.O. com la fracció resta, per tal de poder començar a fer números.
L’ objectiu del circuit privat de fracció orgànica és aconseguir concentrar quantitats petites de vàries empreses que tenen aquest mateix problema, podent realitzar una correcta separació d’aquest residu orgànic i evidentment, recuperant el recurs en forma de compost o biogàs, en detriment d’enviar-lo a l’abocador o la incineradora.
Els circuits de vàries empreses solen ser més econòmics que si ho fan de forma individual.
Una de les novetats de l’ARC és que ha tret una línia de subvencions per a fomentar la recollida selectiva de la fracció orgànica. Les bases de les subvencions per l’any 2018 es troben tancades, no obstant, es preveu obrir-les novament al 2019.
Aquestes subvencions es destinen tant a empreses, ens locals, associacions, etc.
Per últim i no menys important, cal deixar constància que els residus comercials
comptabilitzen dins del percentatge de recollida selectiva del municipi, motiu pel qual si s’implementen aquests circuits de fracció orgànica, hi haurà un increment en el percentatge de recollida selectiva del municipi.
És un fet molt destacable ja que esdevé una possible estratègia per tal de complir amb els objectius de l’ARC, la qual pel 2020 exigirà taxes de recollida selectiva municipals del 60%. Si tenim en compte les dades oficials de l’ARC de 2017, Badalona i Sant Adrià de Besòs compten amb uns percentatges de recollida selectiva del 26,47 i el 22,04%, respectivament. Per tant, hi ha molta feina a fer i urgeixen mesures i estratègies encaminades a millorar aquests indicadors.
Els baixos percentatges de recollida selectiva suposen majors costos econòmics pels municipis, i al mateix temps, els incompliments de les taxes de recollida municipals estipulades, es traduiran en sancions econòmiques per part de l’ARC.
Des d’aquí fem una crida a totes les empreses, comerços, grans superfícies, hotels, etc. que contactin amb nosaltres per tal d’explorar aquesta via de gestió de la fracció orgànica.
