1_Imatge portada

L’índex de circularitat de la Unió Europea va augmentar fins al 12,8% l’any 2020

L’Oficina d’Estadística de la Unió Europea (EUROSTAT) ha publicat recentment un article on es calcula que l’índex de circularitat en la UE se situa al 12,8% l’any 2020, un augment de 4,5 punts percentuals (pp) respecte al 2004.

En el document també es presenta el flux de materials que circula per la Unió Europea a través d’un diagrama de Sankey que permet conèixer quines són les entrades i sortides del sistema i les seves dimensions.

Índex de circularitat

L’índex d’ús de materials circulars, o índex de circularitat, permet conèixer quina és la proporció de materials reciclats utilitzats pel que fa al total de materials utilitzats. O dit d’una altra manera, la relació entre la utilització de matèries primeres secundàries i l’ús total de matèries primeres.

Un índex de circularitat elevat comporta una disminució de l’extracció de recursos naturals del planeta derivat de l’ús de matèries primeres secundàries.

A la Unió Europea l’índex de circularitat ha anat augmentant any rere any fins a situar-se el 2020 en un 12,8%. Com ja hem comentat, aquesta xifra ha augmentat respecte a la primera vegada que es tenen dades d’aquest indicador (2004) en què el seu valor era del 8,3%.

Gràfic 1. Evolució de l’índex de circularitat a la UE, 2004-2020. Font: Eurostat.

Països Baixos, Bèlgica i França lideren el rànquing amb majors índexs de circularitat

L’índex de circularitat varia en funció dels diferents estats membres de la UE. Països com Països Baixos (30,9%), Bèlgica (23%) i França (22,2%) presenten índex de circularitat més elevat, per contra, Romania (1,3%), Irlanda (1,8 %) i Bulgària (2,6%) són els que presenten valors més baixos.

Pel que fa a l’increment d’aquest índex pel que fa al 2010, 21 països de la UE han augmentat el seu valor, destacant Itàlia (10pp), Bèlgica (10pp) i Estònia (8,5pp) mentre que Luxemburg (-10pp) i Finlàndia (-7.3pp) són els que han patit una disminució més accentuada d’aquest indicador.

3_Imatge_ gràfic_2

Gràfic 2. Comparativa índex de circularitat en els països de la UE dels anys 2010 i 2020. Font: elaboració pròpia a partir de dades Eurostat.

L’índex de circularitat també varia en funció de la tipologia dels materials

Per a l’any 2020, l’índex de circularitat pels minerals metàl·lics continua sent la més alta, amb un 25,3%; mentre que la circularitat dels minerals no-metàl·lics és del 16%, per a la biomassa és d’un 10% i el 3% per materials provinents d’energies fòssils (plàstics).

Si analitzem el període 2010-2020 observem que la tendència de l’índex de circularitat d’aquests materials s’ha mantingut constant amb un lleuger increment dels percentatges. S’ha registrat un major increment en el cas dels minerals no-metàl·lics (1,6pp), mentre que per als minerals metàl·lics l’increment ha estat d’1,2pp. Així i tot, s’ha de destacar dos pics en els anys 2012 i 2014 on es va arribar a una xifra del 26,8% i 25% respectivament. Finalment, els materials provinents d’energies fòssils han incrementat el seu índex un 1,2pp i la biomassa ha tingut un increment de 0,8pp.

4_Imatge_gràfic_3

Gràfic 3 Evolució de l’índex de circularitat per tipologia principal de materials en la UE, 2010-2020. Font: Eurostat

El flux de materials a la UE a través del diagrama de Sankey

El diagrama de Sankey ens mostra que el 67% dels recursos materials utilitzats a la Unió Europea provenen de l’extracció de recursos naturals propis mentre que només el 13% de materials són d’origen reciclat (aquí també s’inclou els residus utilitzats per a operacions de backfilling). El 20% restant són recursos importats d’altres països fora de l’EU.

El resultat del processament dels materials de la UE (amb l’afegit de la incineració dels residus) provoca l’emissió, tant a l’atmosfera com als ecosistemes aquàtics, d’un total de 2,50 GT/any, és a dir, que el 35% del procés de fabricació dels productes es tradueix en un impacte ambiental directe a través d’emissions als ecosistemes naturals.A aquest factor també se li ha de sumar un 3% (0,23 GT/any) de fluxos dissipatius, és a dir, materials que es dispersen com a conseqüència inevitable de l’ús d’un producte, com pot ser el cas dels fertilitzants minerals o l’abrasió dels pneumàtics.

Un dels punts més interessants del gràfic és el circuit que prové de la gestió dels residus i que serveix d’entrada a la creació i el processament de nous materials, de manera que ens indica la quantitat de material recuperat provinent dels processos de tractament de residus. En el diagrama, aquesta entrada està formada per materials reciclats (43%) però també per materials destinats a backfilling (13%).

Finalment, el 37% dels residus són derivats a abocador (0,67 Gt/any) mentre que el 6% restant es destinta a valoració energètica (011 Gt/any).

5_Imatge_gràfic_4

Gràfic 4. Flux de materials a la UE 2020  a través d’un diagrama de Sankey, Font: Eurostat.

Índex de reciclatge i índex de circularitat

Pot cridar l’atenció estar parlant d’un índex de circularitat del 12,8% quan a Europa l’índex de reciclatge és del 55%. Tot i que aquests indicadors estan relacionats, cal recordar la seva diferència per tal de no confondre aquests dos conceptes.

Quan parlem d’índex de reciclatge estem considerant la relació entre els residus reciclats i la quantitat total de residus generats. En canvi, recordem que l’índex de circularitat es calcula com la relació entre l’ús de materials reciclats i el global de materials utilitzats. Per tant, podem pensar que com major sigui la taxa de reciclatge, major serà la disponibilitat de matèries primeres secundàries facilitant-ne el ús. Malauradament, això no té per què traduir-se necessàriament en un augment de la circularitat.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar aquí l’article original al  lloc web de l’Eurostat.